LES MEVES RUTES

Des que he començat a córrer he anat fent diverses rutes de 10 quilòmetres a les quals he batejat per diversos motius:
* La ruta CARGOL: És la meva primera ruta. Té aquest nom perquè sobre el mapa es dibuixa un cargol. A Sabadell: Plaça Catalunya - Ronda Ponent - Carretera de Barcelona -  Sant Cugat- Sant Quirze - Ajuntament - Narcís Giralt - Alfons XIII - Tres Creus - Gran Via - Francesc Layret - Concordia - Adriana - Via Aurèlia - Avinguda Paraires - Passatge de la Ribereta - Carrer Major - Sant Domènec - Carretera Prats de Lluçanès - Avinguda Onze de setembre - Via Massagué - Escola Pia - Ronda Ponent - Avinguda Francesc Macià fins Pi i Margall.
* La ruta CARGOL amb Enric: És la mateixa ruta però amb un canvi per arribar a casa de l'Enric. En comptes d'agafar l'avinguda 11 de setemmbre es gira per carrer Sant Isidre i es baixa per Francesc Macià i Ronda Ponent fins arribar a la Carretera de Barcelona i girar per Carrer Sant Cugat fins a trobar el carrer Unió.
* La ruta verda: Es diu així per la gran quantitat de verduleries que hi ha en el recorregut. Quan la torni a fer comptaré quantes n'hi ha exactament. Són 5 kilòmetres de pujada i 5 de baixada.
A Sabadell: Plaça Catalunya - Avinguda Francesc Macià - Avunguda Concòrdia -Avinguda Matadepera - Carretera de Matadepera fins a l'alçada de l'Esglesia de Sant Julià. Un cop allí desfer el recorregut.
* La ruta Dani: Es diu així perquè la vaig fer amb el Dani.
A Sabadell: Sallarès i Pla núm. 40 - Tres Creus - Gran Via - Francesc Layret - Concordia - Avinguda Estrasburg - Ronda Europa - Carretera de Terrassa - Carretera de Barcelona - Gran Via - Sallarès i Pla núm. 40.
* La ruta Ripoll: És la ruta al costat del riu que va ser el meu debut en una cursa popular.

* La ruta de nassos: (veure foto) Primer la vaig anomenar "del nassos", perquè la volia córrer el 31 de desembre però com que el dia abans feia bon dia la vaig transformar a "de nassos" ja que la ruta està molt bé. Són 5 kilòmetres de pujada des de l'urbanització "la Tossa" (carretera de Puigcerdà a la Seu) fins a Guils i 5 kilòmetres de baixada, tornant pel mateix camí.

DE QUÈ PARLO QUAN PARLO DE CÓRRER

La lectura d'aquest llibre és el que em  va acabar d'impulsar a córrer. En principi no em sentia identificat amb Haruki Murakami ja que la perspectiva era la d'un home ja madur, però llegint les seves reflexions vaig anar establint connexions interessants amb la meva vida .

Aquesta és la informació que en dóna l'editorial Empúries:



Murakami en estat pur

A mig camí entre el llibre d’autosuperació i el relat de ficció, De què parlo quan parlo de córrer explica el canvi vital que va representar per a Haruki Murakami l’autodisciplina marcada per la voluntat de córrer.
 

Text de contraportada

Jove noctàmbul, aficionat al jazz i amo d’un bar, Murakami descobreix als trenta anys la seva vocació literària. Però també descobreix la incompatibilitat d’una vida creativa amb una vida desordenada, i decideix fer un canvi radical. És aleshores quan se sotmet a una dura disciplina física i comença a entrenar-se per córrer maratons.

En un relat íntim i commovedor, Murakami es despulla per primera vegada davant dels lectors. Autor d’idees fermes, poc donat a declaracions públiques i zelós de la seva vida personal, a De què parlo quan parlo de córrer Murakami troba una manera literària d’explicar-se a si mateix. I ho fa centrant-se no tan sols en el procés que el va portar a aficionar-se a córrer sinó també en la seva manera de treballar i, en definitiva, en la seva manera de veure el món en què vivim.

LA PRIMERA CURSA

ABANS
El Xavi em va animar a inscriure'ns a la cursa de 10 K. que es fa el dia de Sant Esteve pel riu Ripoll. En principi ho veia impossible; no hi estava preparat. M'he anat entrenant i ara ja sé que els puc córrer 10 km en una mica més d'una hora. Això m'ha donat seguretat. Per altra banda, he parlat, he preguntat  i he llegit  i això me n'ha restat de seguretat. D'aquí dues hores i mitja comença i estic un pèl nerviós. Coi, si no m'hi jugo res!
Quan m'he llevat m'he begut un got de llet amb cereals  i un cafè sol. Vaig a dutxar-me i després em menjaré un plàtan. Ja us explicaré la resta quan torni.
DURANT
Abans de sortir de casa he llegit el diari i  he endreçat la cuina. He tingut uns quants dubtes a l'hora de vestir-me ja que no volia passar ni fred ni calor. He sortit de casa amb temps per arribar mitja hora abans. He agafat el cotxe. Primera sorpresa; no hi havia lloc on aparcar. No m'hauria imaginat mai tanta gent amunt i avall. Aconsegueixo aparcar més o menys bé. Crec que tinc temps per anar a buscar el dorsal i el xip.  Quan em donen el dorsal, se'ls han acabat els imperdibles i em diuen que me'l posi a la butxaca. Em donen el xip i no sé què fer-ne (hores més tard m'assabentaré que van col·locats als cordons de les sabates). Vaig a buscar el Xavi on havíem quedat i no arriba. L'espero fins que gairebé és l'hora de començar. Penso que potser s'ha adormit.Com que no me'n refio de les butxaques del pantaló curt que porto, correré amb les claus del cotxe i el xip a la mà.
Comença la cursa i em deixo portar  pel ritme dels que tinc al voltant. Travessem les pistes d'atletisme i hem de passar per un pont estret més de 800 corredors. Hi ha algun petit cop involuntari. Passat el pont, alguns corredors em comencen a avançar i jo no vull forçar perquè no sé com em respondrà el cos. Vaig fent a un ritme constant fins que donem la volta. Avanço algú, però no accelero massa ja que penso que he d'arribar en condicions a la meta. Abans d'entrar a les pistes on hem de fer una volta, encaro amb ganes la pujada. Molta gent ja ha arribat. Entro sol a la meta i al cap d'uns segons em toquen l'esquena. És el Xavi que havia arribat amb el temps just. Tots dos hem entrat amb 56 minuts. Jo n'estic content ja que en els meus entrenaments feia deu minuts més. La cua ens atura perquè ens donin aigua i la samarreta corresponent. No refredem el cos. Ens hem aturat massa de pressa.
DESPRÉS
Deixo el Xavi i me'n vaig al cotxe,. M'assec i no m'acabaré de trobar del tot bé en tot el dia. Al vespre, després de tornar del dinar de Sant Esteve miro per internet les fotos de la cursa (he quedat prou bé), després miro la classificació i no hi sóc (el pròxim cop ja em posaré el xip allà on toca!).

GOSSOS - CORREN

MOTIVACIÓ

He començat a córrer perquè estic hipermotivat. L'estímul necessari per comprar-me unes vambes (no en tenia), unes malles i un parell de pantalons curts, han estat diversos factors: l'edat, la salut, la lectura, l'habilitat, la família, l'anhel de superació, el compartir:

- Tinc 38 anys i una panxeta que fa uns anys que arrossego. Molt minsa i és injust per a molta gent que això sembli una queixa. Abans, la panxeta només creixia a l'estiu i desapareixia abans d'arribar el novembre.

- Fa uns tres anys que prenc diàriament una pastilla per la pressió. L'altre dia, la metgessa del CAP em va fer fer unes anàlisis i em va donar quatre mesos per rebaixar el colesterol que tinc a 258. Si no el rebaixo hauré de prendre una altra potinga.

- A l'estiu vaig llegir un article a La Vanguardia que explicava els beneficis de l'esport i sobretot el de córrer. Al setembre un familiar em va recomanar Haruki Murakami; que llegís primer "Tokio blues". Ell s'estava llegint "De què parlo quan parlo de córrer" que l'havia animat a sortir a córrer. Em vaig trobar a la llibreria casualment aquest segon llibre i me'l vaig llegir.

- Pel que fa als esports tinc l'autoestima força baixa. No sóc gens hàbil i em sento que no dono la talla quan alguna vegada he participat en esports de grup.

- Tinc dues filles, una esposa. He de tenir cura del meu cos per atendre-les a elles.

- Sóc capaç de tenir la constància per arribar a córrer amb regularitat, de fer llargues distàncies, de superar velocitats?

- Diversos coneguts i amics corren. A mi m'agrada córrer sol però també acompanyat i compartir l'experiència.

RECULL DE PREMSA - LA VANGUARDIA 9/08/2010 (2)

Quina activitat física escollir

Córrer és l'activitat física que més calories crema. Es pot practicar a qualsevol hora, sense dependre de ningú, i no requereix coneixements tècnics previs. Però els metges no la recomanen si no agrada. Si l'objectiu és practicar activitat física amb regularitat, és millor escollir un exercici que agradi més. El que sí que recomanen a tot el món és caminar, que crema unes 275 calories cada hora (una persona de 80 kg.).
córrer pels carrers

RECULL DE PREMSA - LA VANGUARDIA 9/08/2010

Com córrer estant assegut ... i cremar calories

La pràctica d'activitat física ajuda a cremar calories amb més eficiència fins i tot en repòs

Vida | 2010.08.09 - 12:01 h | Actualitzat el 1910.08.09 - 09:16 h

JOSEP CORBELLA

Les persones físicament actives cremen calories amb més eficiència que les personessedentàries , segons ha conclòs una investigació de l'hospital General de Massachusetts (Estats Units) que ha analitzat com la activitat física altera el metabolisme del cos humà. És a dir, no només cremen més calories mentre practiquen activitat física, sinó també després, al llarg de tot el dia, un cop han deixat de fer exercici .

Els investigadors calculen que, de totes les calories que es gasten gràcies a l'activitat física, aproximadament la meitat es cremen mentre es practica exercici, i l'altra meitat, mentre s'està en repòs. "És com seguir fent exercici després de l'exercici", explica Antonio Zorzano, biòleg de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Investigacions anteriors ja havien observat que els beneficis de l'activitat física no es limiten als minuts en què s'està practicant l'activitat. Els atletes tenen comprovat, per exemple, que el benestar psicològic que s'obté en córrer es manté durant diverses hores i fins i tot diversos dies. El benefici cardiovascular pot prolongar-se durant setmanes o mesos. I els efectes sobre la salut òssia, durant anys. Són exemples que demostren que l'activitat física modifica el cos humà més enllà del petit període de temps en què es practica el exercici.

En el cas del metabolisme, del qual depèn l'eficiència amb que el cos crema calories, ja s'havia observat que, com més treballa un múscul, més mitocondris es formen en les seves cèl lules. A les mitocòndries se les anomena les centrals energètiques de les cèl lules perquè produeixen l'energia que les cèl.lules necessiten. Tenir més mitocondris permet als músculs produir més energia consumint més calories. "Amb més mitocondris, és més fàcil consumir greixos durant l'exercici", explica Zorzano.

Al nou estudi de l'hospital General de Massachusetts, publicat el 26 de maig a la revista Science Translational Medicine, s'han analitzat més de dues-centes molècules en la sang d'un grup de voluntaris abans, durant i després de practicar un exercici intens.

Les molècules analitzades són metabòlits, és a dir, substàncies generades a partir del metabolisme de les cèl lules. L'estudi ha estat possible gràcies als avenços realitzats en els últims anys en una àrea emergent de recerca anomenada metabolòmica, que analitza precisament els metabòlits. L'estudi de Massachusetts ofereix així la imatge més detallada fins a la data de com l'activitat física altera el metabolisme del cos humà.

Els resultats de la recerca mostren que, quan es practica exercici, augmenta la capacitat de l'organisme de cremar greixos i sucres. S'ha observat que els canvis que l'activitat física produeix en l'organisme són oposats als que produeixen els menjars abundants. I s'ha descobert que una substància que millora la secreció d'insulina i el control del nivell de sucre en la sang, la niacinamida, augmenta amb l'activitat física, el que ajuda a explicar per què fer esport és especialment recomanable per a persones diabètiques. "L'activitat física-sosté Zorzano-és la millor píndola que hi ha al món contra l'obesitat i contra la diabetis, tant per prevenir com per tractar-les".

En l'estudi de Massachusetts, els canvis s'han observat mentre els voluntaris corrien sobre una cinta o pedalaven en una bicicleta estàtica. Els investigadors es van sorprendre al veure que deu minuts d'activitat física intensa són suficients perquè els efectes sobre el metabolisme es mantinguin una hora més tard. "La durada d'aquests efectes va superar el que la majoria de les persones esperava", ha declarat per correu electrònic Robert Gerszten, director de la investigació.

A més, s'ha confirmat que les persones que estan més en forma són les que cremen calories amb més eficiència. És a dir, per a una mateixa activitat, una persona activa crema més calories que una persona sedentària, encara que la persona sedentària tingui la impressió d'estar realitzant un esforç més gran. D'aquí la gran paradoxa: descansar massa cansa, mentre que estar actiu ajuda a no cansar-se.

Els investigadors de l'hospital General de Massachusetts han calculat que, entre les persones que estan en forma, la capacitat de cremar greixos augmenta un 98% quan practiquen exercici. Entre les persones més sedentàries, només augmenta un 48%. I en el cas extrem dels atletes que acaben la marató de Boston, l'augment arriba al 1.128% després d'acabar la carrera.

D'altra banda, la investigació ha demostrat que l'anàlisi d'uns pocs metabòlits prediu de manera fiable quines persones estan més en forma i quins ho estan menys. "Aquests resultats tenen implicacions per al desenvolupament de programes d'entrenament òptims i per avaluar l'estat de forma cardiovascular", va declarar Gregory Lewis, primer autor de la investigació, en un comunicat difós al maig per l'hospital General de Massachusetts. En el cas d'esportistes professionals, per exemple, l'anàlisi de metabòlits obre la via a avaluar el nivell de forma física de cada competidor ia orientar el tipus d'entrenament que li convé realitzar
.